El Canigó

El Canigó és una muntanya del Pirineu, situada entre les comarques nord-catalanes del Conflent, el Rosselló i el Vallespir. Ha esdevingut símbol de la personalitat catalana de les comarques pirinenques.

El cim, la pica del Canigó o Pic de Balaig, fa 2.784 m. Malgrat la seva altitud moderada, fou considerada la muntanya més alta dels Pirineus a causa del gran i brusc desnivell que la separa de la plana del Rosselló, cosa que la fa més aparent que altres muntanyes més engorjades i situades entre valls ja més altes. La llegenda n'atribueix la primera ascensió al rei Pere el Gran, l'any 1285.

L'ascenció comença al refugi de Cortalets. Al refugui s'hi pot arribar en cotxe, per una pista forestal en molt males condicions. La pista son uns 20km, i es pot fer en una hora o hora i mitja. Es el segon cop que la faig en 20 anys, i no ha millorat massa. El proper cop, mirarem de agar un "taxi".

La intenció era fer l'ascensio per la grimpada i baixar pel cami fàcil fent la versió circular, però amb la boira vàrem preferir no prendre riscos.
El camí esta molt ben senyalitzat, hi ha unes pilones que van indicant l'alçada a la que ens trobem.

L'ascenció amb nuvols en ple estiu es d'agrair, per que t'esperona i no tens calor, però cal anar preparat amb un bon polar, i guants per evitar tenir que fer mitja volta. 

De pujada ens creuem amb un munt de gent, molt d'ells domingeros amb bambetes i pantalons curts, la majoria amb les cames totes vermelles per l'effecte del vent glaçat sobre la pell.

Per sort abans de fer cim, es va obrir una mica el cel, i poguerem contemplar la vall,desde Sant Marti de Canigo, Vilafranca de Conflent, Pradres...  

Al cim, vàrem tenir que fer cua per fer-nos la foto de tanta gent que hi havia. Amb el fred i la por de que vingues una tormenta, ens hi varem estar el just per poder menjar una mica, fer les fotos i cap avall.

El camí de tornada el vàrem fer molt ràpid, és molt agradable de caminar, i un cop hem pasat el pic Jofré podem gaudir de les azalees, les vaques, i una mica de vistes quan el cel ens obre una clarina.