Le Grande Jumelle (2215m)

L’excursió comença al pàrquing de Flon. El dia s’havia aixecat una mica núvol i anàvem una mica tard, com el camí des del pàrquing fins al llac ja l’havíem fet, i no volíem tenir que patir per la pluja, vàrem decidir de fer la primera part en taxi. Això ens va fer guanyar una hora ben bona.
 
Un cop arribats a la parada de taxis superior, el cel segueix tot cobert, enfilem el camí cap al llac una mica tristos però pensant que els núvols ens protegiran del sol. En arribar al poble, una escletxa s’obre i podem contemplar l’enforcadura de “les Jumelles” entre els núvols.
 
Des de el poble, agafem el camí que porta a Mont Gardy, s’ha d’anar amb compte per que el camí es bifurca a mig poble, un te la impressió que cal seguir la pista, però no, cal fer un gir a l’esquerra i remuntar el riu per l’esquerra.
 
El camí es força humit i relliscós, però es puja molt be, el pendent no es molt fort, però sense donar-nos compte anem remuntant metres i ràpidament ens trobem amb la pista. Una mica mes amunt, cap els 1’700m d’alçada hi ha una  bifurcació, nosaltres prenem el camí cap “La Combe” que es un refugi lliure al costat d’un llac a la cota 1’900m.
 
Aquest camí si be es més de muntanya també es remunta fàcilment. Aquesta cota hem deixat enrere els grans arbres i podem començar a gaudir de les vistes de la vall. Nosaltres vàrem tenir la sort de poder gaudir de un mar de núvols impressionat i els cims de les muntanyes davant nostre estaven tot enfarinats.
 
Arribats al refugi de “la Combe” ja no hi ha camí senyalitzat, comença l’aventura... segons les guies GPX que vàrem trobar hi ha dues opcions, una que voreja el llac, puja fins a la carena i després remunta fins els cim amb alguna grimpada... l’altre puja per darrera del refugi, i el camí esta mes ben traçat.
 
Nosaltres vàrem escollir  el camí de l’olla,... be lo de camí sols son els primers metres... després cal remuntar l’olla com es pot fins arribar a la carena.  En arribar a la carena tens un moment de “Oh”. Vistes impressionants, un coixí de núvols a sota, però un cel clar i vistes fins l’horitzó de muntanyes impressionats.
La carena esta traçada i es prou ample però no patir massa, però no es apte per gent amb vertigen.
 
Des de l’olla podíem veure tota la gent que havia anat a pujar el Gramont, rius i rius de gent, nosaltres tots sols gaudint de la muntanya... be sols no del tot, davant nostre un parell d’isards, després de la foto de rigor vàrem començar a resseguir la carena de l’olla fins a la grimpada...
 
En arribar a la grimpada, la sorpresa va ser que teníem mes de 50 isards davant nostre, i que no volien marxar. La grimpada no esta senyalitzada, i vàrem tenir que triar entre un pas sense massa mans ni peus, o un d’exposat, vàrem preferir el primer i amb els genolls, i les arrels vàrem remuntar els 7 o 8 metres d’aquest primer obstacle...
 
Un cop superat, esperàvem que els isards marxessin, però no.. això és casa seva i no va ser fins que els vam tenir a tocar que van decidir anar a pasturar a un altre lloc.
D’aquí a l’antena meteorològica no hi ha cap risc,  un parell de pedres, i ja i som. Des de l’antena veiem que el com no es l’antena, que hi ha una creu més enllà. Per arribar-hi cal fer una sèrie de grimpades amunt i avall, però res de l’altre mon.
 
Per evitar la grimpada de baixada, vàrem decidir tornar per l’altre camí, i la veritat és que ho vàrem encertar. El camí esta força mes traçat, que no senyalitzat, i en un dit i fet ja estàvem al refugi de “La Combe”.
 
En veure l’hora ens vam proposar baixar una mica ràpid per arribar a temps al poble de Tanay i poder menjar un “rösti” al refugi de Grammont. Dit i fet, en menys de una hora i quart ja érem a taula.