Pel pont del primer de Maig, en Jaume va venir a Suissa. La setmana havia sigut molt fred i plujosa. A finals del mes d'Abril i en vàrem trobar fins a 80cm de neu. 

La idea original era anar a fer la via ferrata que puja fins al cim del Moleson, però amb aquesta neu ens vàrem conformar a fer un bon passeig per la neu, estirar les cames i fer una raclette a Gruyere.

Avui tenia ganes d'estirar una mica les cames, ... ja feia temps que volia fer els 3 Montronds, i aixi completar la carena que vaig començar quan vaig fer el Reculet. 

Després d'una setmana intensa amb l'equip de connected homes de Honeywell treballant en documentar l'arquitecture de sistemes, tenia casi tot el dissabte lliure ja que el meu vol de tornada ara a les 19:00. Com no volia passar el dissabte a les platges de Long Island, vaig decidir buscar el que podia fer. A unes 2h de la ciutat de Nova York, hi ha la serrelada Catskill Mountains. És un lloc típic on els newyorkinos van a pasar el cap de setmana quan volen estar mes aprop de la natura. Un amic hem va recomenar de visitar les Kaaterskill Waterfall, i així ho vaig fer.

Everyday, while driving from back from the school, I can’t avoid looking at the magnificent Jura mountains that surrounds Geneva. For a while I wanted to go to the top of those cliffs. The day is a bit sunny with cloud patches, the snow is almost over in the Jura and the family is busy studding … all perfect excuses to plan a solo hike to the mountains.

L’excursió l’hem feta un dia clar d’octubre amb tots els colors de la tardor... Comencem amb una trobada Sant Bernat del Montseny, on deixarem un cotxe, ja que aquest serà el nostre punt d’arribada. Amb cotxe anirem a coll Formic.  D’allà farem el cim del Matagalls, baixarem cap a Sant Marçal i tornarem cap a Sant Bernat. 

Des de que vàrem fer l’excursió al llac de Tanay que teníem ganes de pujar a "Les Jumelles". Son unes muntanyes en forma d'enforcadura, recorden els encantats o el Pedraforca. Aquest cap de setmana ens hem decidit a fer-ho. La preparació va ser una mica mes difícil del previst, va costar força trobar la ruta. El camí no esta marcat, i els camins i rutes dels voltants expliquen com pujar al Gramont, però no a les Jumelles. Tot i això es fàcil de trobar "posts" que parlen de que l'han fet, però a cap d'ells hi ha el fitxer GPX o cap ressenya. Tots en parlem com si ja sabéssim per on anar-hi. Al final vàrem tenir un cop de sort i després de molt buscar, vàrem trobar un parell de fitxers GPX.
L'excursió es puja molt be al principi, la part final una mica vertical i acaba amb una grimpada molt senzilla. 
El dia va ser esplèndid, una mica núvol per començar, el que ens va fer pujar frescor, sol al cim amb un mar de núvols impressionant al fons de la vall
I per acabar un rösti.

A la part alta de les pistes d'esqui de Gryon, hi ha un petit poble de muntanya, Taveyanne al que sols s'hi pot accedir en cotxe a l'estiu ja que a l'hivern si no ho fas en esquis de fons o raquestes no hi pots arribar. És un conjunt de cases d'alpage molt típic. 

L'excursió comença a la sortia del telecabian de "Les Chaux" i remonta la pista d'esqui per arribar al cim del Chaux-Ronde, on continuarem per un estret cami de muntanya que ens portara a Taveyanne. Desde Taveyanne tornarem al telecabina per la pista forestal

Miroire d'Argentine is an impressive group of mountains located in Bex municipality, in Canton Vaud, Switzerland. The formation majestically rises above Solalex pastures. 

Aquest estiu hem fet una petita estada a la Vall de Núria, ens hem refrescat als rius, hem muntat a cavall, hem descansat, i també hem fet el cim del Puigmal (2.910m) des de el Santuari de Núria. Per començar vàrem fer una petita parada per dinar al costat del Freser, però no a ribes, sinó que a la part alta del riu, a Queralbs. Després de dinar, agafem el cremallera i cap a Núria. L'endemà ens llevem d'hora per sortir d'hora a fer el cim, no volem que el sol ens no ens deixi arribar... de baixada, una refrescada al riu, activitats, sopar, dormir i qui vulgui dormir en tenda, i l'endemà a fer una passejada en cavall, baixar amb el cremallera, i per acabar aquestes mini-vacances en refrescant se al salt del grill.

Aquest cap de setmana, hem anat a fer el Puigpedros amb la gent de Gels.

La mítica muntanya que es veu de fons a les fotos del castell de Gruyeres és el Moleson. Una imponent elevació de 2.002m en mig del no res.  L’excursió comença al parking de l’estació d’esqui de Moleson-Village. El cim te unes vistes impressionants de lesplanúries, pastures i prats al oest, i les magèstiques glaceres dels Alps a l’est. Avorrits de tanta gentada, i veient que hi havia un altre cim a pocs metres del coll, ens hem decidit fer una escapada ràpida per fer l’altre cim. 

A sobre de Montreux, hi ha els Rochers de Naye. La idea inicial era fer desde el col de Jaman fins al cim, pero al final ens hem decidit de fer l'aproximació amb el tren que surt desde Montreaxu. El recorregut amb el tren te unes vistes impressionants. L'excursió es una mica vertical, remonta una 500 metres en unes 2 hores de cami. El mes empipador que és que al principi pujes i baixes per tornar a pujar i tornar a baixar. Un cop arribes a la canal, el camí s'enfila fins al coll amb unes vistes del llac Leman impressionants.

El cap de setmana del 12 de Juliol, juntament amb en Jaume, la Neus i en Narcis, voliem fer la travessa Núria - Carança, però com el temps no pintava massa be, vàrem decidir de fer cim i tornar. La idea incial el Puigmal, ens va fer una mica de por per lo llarg de l'excursió i la prevista tempesta. Així que ens vàrem decidir pel finestrelles. En tornar sorpresa, vàrem pedre l'últim tren i per si no haviem caminat prou, doncs ens va tocar tornar a peu a Queralbs, al final 11h caminant.

A la Vall de Travers, al cantó de Neuchatel, trovem una singular fomació en circ anomenada "Creux de Van". Nosaltres vàrem tenir la sort de trobar una familia de cabres montesses, estaven pasturant tot tranquiles al nostre costat mentres nosaltres anàvem guanyant metres. Les vistes desde la part superior de circ son de vertígen, i fa una mica de rabia veure algú amb mountain-bike, o cotxet per nens, al costat teu després de la suada que has fet... però clar, ells hi han accedit per carretera... 

La travesia empieza en el camping de Vallorbe, arranca con un fuerte desnivel hasta cruzar el cuello, desde ahi descenderamos por una carretera (asfalto) hasta el Vaulion. Despues de cruzar el pueblo entraremos de nuevo en el bosque, donde cruzaremos un sistema defensivo (los toblerones) donde iniciaremos de nuevo descenso siguiendo el rio. En el último tramo pasaremos al lado del rio y lo cruzaremos diversas veces en puentes de madera.

La feina em porta a molts llocs del mon. Ultimament, un d'aquests destins és l' India, si be la ciutat que visito està a tocar de Nova Delhi, les grans montanyes del Himalaia no estan molt lluny, nomes a uns 400Km, que no hauria de ser res per, pero a l'India això vol dir unes 10 hores de cotxe. L'últim cop que hi vaig anar, tenia un dilluns lliure, el que feia un cap de setmana de 3 dies i l'excusa perfecte per escaparme a les montanyes.

Via ferrata al peu del Pedraforca. Hi ha tres vies, una infantil, i dues més series. La primera és una mica dificil, la segona hi ha força trams d'extraplomat, i extraplomat de baixada pel que sols és recomanable per gent amb experiencia i força de braços.