Aquestes vacances, hem anat a passar uns dies a la Vall de Boí. Si hi ha una cosa que s’ha de fer, si o si quan estàs a la Vall de Boí és pujar a Aigüestortes. 
El Portarró d'Espot és el coll de muntanya que uneix la vall de l'Estany de Sant Maurici amb la vall d'Aigüestortes per l'estany llong.

Pel pont del primer de Maig, en Jaume va venir a Suissa. La setmana havia sigut molt fred i plujosa. A finals del mes d'Abril i en vàrem trobar fins a 80cm de neu. 

La idea original era anar a fer la via ferrata que puja fins al cim del Moleson, però amb aquesta neu ens vàrem conformar a fer un bon passeig per la neu, estirar les cames i fer una raclette a Gruyere.

Després d'una setmana intensa amb l'equip de connected homes de Honeywell treballant en documentar l'arquitecture de sistemes, tenia casi tot el dissabte lliure ja que el meu vol de tornada ara a les 19:00. Com no volia passar el dissabte a les platges de Long Island, vaig decidir buscar el que podia fer. A unes 2h de la ciutat de Nova York, hi ha la serrelada Catskill Mountains. És un lloc típic on els newyorkinos van a pasar el cap de setmana quan volen estar mes aprop de la natura. Un amic hem va recomenar de visitar les Kaaterskill Waterfall, i així ho vaig fer.

Aquest Nadal vàrem voler fer amb l'Angel, la Isa, en Jaume, la Neus i els cunyats de l'Angel. El temps no pintava massa bo, pero al final s'ens va obrir una clariana, el que va permetre a l'ultim moment organitzar una pujada al Puigllançada, al costat de la Molina. Després a dinar a Puigcerda amb la Montse i en Narcis.

L’excursió l’hem feta un dia clar d’octubre amb tots els colors de la tardor... Comencem amb una trobada Sant Bernat del Montseny, on deixarem un cotxe, ja que aquest serà el nostre punt d’arribada. Amb cotxe anirem a coll Formic.  D’allà farem el cim del Matagalls, baixarem cap a Sant Marçal i tornarem cap a Sant Bernat. 

Des de que vàrem fer l’excursió al llac de Tanay que teníem ganes de pujar a "Les Jumelles". Son unes muntanyes en forma d'enforcadura, recorden els encantats o el Pedraforca. Aquest cap de setmana ens hem decidit a fer-ho. La preparació va ser una mica mes difícil del previst, va costar força trobar la ruta. El camí no esta marcat, i els camins i rutes dels voltants expliquen com pujar al Gramont, però no a les Jumelles. Tot i això es fàcil de trobar "posts" que parlen de que l'han fet, però a cap d'ells hi ha el fitxer GPX o cap ressenya. Tots en parlem com si ja sabéssim per on anar-hi. Al final vàrem tenir un cop de sort i després de molt buscar, vàrem trobar un parell de fitxers GPX.
L'excursió es puja molt be al principi, la part final una mica vertical i acaba amb una grimpada molt senzilla. 
El dia va ser esplèndid, una mica núvol per començar, el que ens va fer pujar frescor, sol al cim amb un mar de núvols impressionant al fons de la vall
I per acabar un rösti.

A la part alta de les pistes d'esqui de Gryon, hi ha un petit poble de muntanya, Taveyanne al que sols s'hi pot accedir en cotxe a l'estiu ja que a l'hivern si no ho fas en esquis de fons o raquestes no hi pots arribar. És un conjunt de cases d'alpage molt típic. 

L'excursió comença a la sortia del telecabian de "Les Chaux" i remonta la pista d'esqui per arribar al cim del Chaux-Ronde, on continuarem per un estret cami de muntanya que ens portara a Taveyanne. Desde Taveyanne tornarem al telecabina per la pista forestal

Creux de Champ ha estat una sorpresa. La nostra intenció inicial era estirar una mica les cames, però ens ha sorpres amb unes increibles vistes i rascloses majestuoses que es formen pel desglaç de les neus de la glacera del Glacier 3000.

Miroire d'Argentine is an impressive group of mountains located in Bex municipality, in Canton Vaud, Switzerland. The formation majestically rises above Solalex pastures. 

Avui hem anat a fer el que tenia que ser una passejada, en realitat hem fet una excursió molt interessant. El cami comença a la cabana de Benjamine, que esta a un parell de curves d'arribar al parking de Solalex. 

Solalex és una esplanada o pastura increible que hi ha al final del cami del mateix nom que surt desde la plaça de la Barbaluouse a Gryon.
 

Aquest estiu hem fet una petita estada a la Vall de Núria, ens hem refrescat als rius, hem muntat a cavall, hem descansat, i també hem fet el cim del Puigmal (2.910m) des de el Santuari de Núria. Per començar vàrem fer una petita parada per dinar al costat del Freser, però no a ribes, sinó que a la part alta del riu, a Queralbs. Després de dinar, agafem el cremallera i cap a Núria. L'endemà ens llevem d'hora per sortir d'hora a fer el cim, no volem que el sol ens no ens deixi arribar... de baixada, una refrescada al riu, activitats, sopar, dormir i qui vulgui dormir en tenda, i l'endemà a fer una passejada en cavall, baixar amb el cremallera, i per acabar aquestes mini-vacances en refrescant se al salt del grill.

El camí comença en el parking de Flon, es pot arribar al poble de Tanay en Taxi, o amb cotxe propi si es un 4x4 amb reductores, de totes formes en entrar al poble, hi havia una persona organitzan on teniem que aparcar, i no crec que ens hagues deixat pujar ni que haguesim portat el cotxe amb els requisits necesaris. La pista forestal esta molt transitada, no es recomanable anar per la pista. El llac es força conegut pels locals que aprofiten qualsevol excusa per anar a fer una fundue a la montanya.

Hi ha una camí molt ben senyalitzat que surt a la dreta de la pista, just despres del parking. El camí va pel mig d'un bosc alpí que ens protegira del sol, pero no evitarem pasar calor ja que puja amb una inclinación forta. El llarg del camí anirem trovant força gent, la majoria gent de montanya, pero no es rar veure algu amb sabatetes patint la pujada entre roques que es mouen i força pendent.

En arribar al coll de Tanay, trovem la parada de Taxis, i podem veure les primeres cases. A mesura que baixem al llac podem veure els refuguis i restaurants de montanya.

El poble de Tanay o Taney es la base perfecta per l'ascensió al Grammont o Les Jumelles (que ens recorden els Encantats), però avui no toca, moltes ganes de tornar una altre dia amb més temps.

 Aquest cap de setmana hem fet una petita escapada al Col de la Givrine. El col de la Givrine esta situat sobre de Saint-Cerge abans d'arribar a la frontera de la Cure amb França. Per la nostra sorpresa, la major part del cami es asfaltat, pel que ens hem apuntat que el proper cop hi anirem en bicicleta. 

El cami fa una pujada molt lleugera, i esta molt ben senyalitzat, i esta ple de altres camins que ens inspiren per properes pasejades.

Per arribar fins aqui, es pot arribar en cotxe, pero també amb el tren que surt de Nyon.

En aquest indret a l'hivern i podem trobar gent fent raquetes, esqui de fons, i fins i tot trineus tirats per gossos.
A l'estiu podem veure gent amb bicileta, i sobre tot un munt de gent en els restaurants de montanya per degustar la cuina tipica Suissa.

El Panta de Santa Fe del Montseny es un dels primers parcs natuals que vaig visitar. Una pasejada molt tranquila, on el risc mes important es enfadarte amb algun turiste que es pensa que la montanya es una parc d'atraccion o un espai on tothom pot fer una costellada sensa cap mena de miraments ni respecte pel medi natural.

Nosaltres hem arribat quan encara hi havia força lloc al parking, el dia estava molt nuvol i feia fred, pel que hem decidit fer la volta curta, teniem molta feian, i poques ganes de passar fred. 

La volta no es més que una horeta parant per fer fotos a cada floreta... 

En arribar de nou al parking hi havia un merder, que ni a la sortida d'un partit de futbol, ... i amb el mateix comportament que si el seu equip hagues perdut.

La passejada molt recomenable, si us fa bon temps pero, aprofiteu per fer-la una mica mes larga!

Sembla que comença la primavera i amb aquest solet fa il·lusió poder sortir a estirar les cames pels boscos del voltant. Al poble de Begnins hi una bosc de roures i alzines que es reserva cientifica. Com tot per aqui esta molt ben cuida, senyalitzat. Es un recorregut força planer, en mig del bosc en el que creuarem un rierol i algun llac d'aigua transparent amb un efecte mirall impressionat.

 

A sobre de Montreux, hi ha els Rochers de Naye. La idea inicial era fer desde el col de Jaman fins al cim, pero al final ens hem decidit de fer l'aproximació amb el tren que surt desde Montreaxu. El recorregut amb el tren te unes vistes impressionants. L'excursió es una mica vertical, remonta una 500 metres en unes 2 hores de cami. El mes empipador que és que al principi pujes i baixes per tornar a pujar i tornar a baixar. Un cop arribes a la canal, el camí s'enfila fins al coll amb unes vistes del llac Leman impressionants.

El cap de setmana del 12 de Juliol, juntament amb en Jaume, la Neus i en Narcis, voliem fer la travessa Núria - Carança, però com el temps no pintava massa be, vàrem decidir de fer cim i tornar. La idea incial el Puigmal, ens va fer una mica de por per lo llarg de l'excursió i la prevista tempesta. Així que ens vàrem decidir pel finestrelles. En tornar sorpresa, vàrem pedre l'últim tren i per si no haviem caminat prou, doncs ens va tocar tornar a peu a Queralbs, al final 11h caminant.

A la Vall de Travers, al cantó de Neuchatel, trovem una singular fomació en circ anomenada "Creux de Van". Nosaltres vàrem tenir la sort de trobar una familia de cabres montesses, estaven pasturant tot tranquiles al nostre costat mentres nosaltres anàvem guanyant metres. Les vistes desde la part superior de circ son de vertígen, i fa una mica de rabia veure algú amb mountain-bike, o cotxet per nens, al costat teu després de la suada que has fet... però clar, ells hi han accedit per carretera... 

Just al devant de Ginebra, tenim Le Grand Salève. La montanya no és que sigui molt alta, però si que te una paret molt vertical. En la part superior d'aquest paret hi ha un passatge aeri que va casi per dins de la roca, es la Corraterie. Des de la Corraterie, podem veure el Trou de la Tine, una impressionant formació rocosa, que desde lluny sembla una immensa cova, un forat a la paret, pero que quan ets dins veus que no te sostre. Seguin una mica mes el cami atravessarem la Grotte d’Orjobet, una cova que esta adaptada amb escales que permeten pujar desde "Le Coin" fins a la Corraterie. L'excursió és molt aeria, amb unes vistes impressionants del Montblanc, la regió de Ginebra i el Jura.

Ruta senzilla de uns 40 minuts desde l'estació de tren de la Saraz. El desnivell es d'uns 100 metres. En 40 minuts s'harriba a la rasclosa. És un lloc màgic amb molt energia de les fades del bosc. Hi ha un parell de rascloses, i una petita platjeta. L'aigua no sembla molt neta, però es per la cantitat de materia orgànica que hi ha al bosc.

Ruta muy senzilla, per recomendable, com muy pocos desniveles ascendientes.

Empieza de forma muy traquila al lado del "Lac de Joux", un poco transitado, pero en general gente amante de la naturaleza. Hacia la mitad del lago, sube un poco hasta llegar a "La Lieux", donde continuaremos rodeando el lago pero esta vez a un poco de altura. En esta ruta hemos tenido la suerte de ver dos gamos o "chamois" y no se han mostrado vergonzosos.

La travesia empieza en el camping de Vallorbe, arranca con un fuerte desnivel hasta cruzar el cuello, desde ahi descenderamos por una carretera (asfalto) hasta el Vaulion. Despues de cruzar el pueblo entraremos de nuevo en el bosque, donde cruzaremos un sistema defensivo (los toblerones) donde iniciaremos de nuevo descenso siguiendo el rio. En el último tramo pasaremos al lado del rio y lo cruzaremos diversas veces en puentes de madera.

La feina em porta a molts llocs del mon. Ultimament, un d'aquests destins és l' India, si be la ciutat que visito està a tocar de Nova Delhi, les grans montanyes del Himalaia no estan molt lluny, nomes a uns 400Km, que no hauria de ser res per, pero a l'India això vol dir unes 10 hores de cotxe. L'últim cop que hi vaig anar, tenia un dilluns lliure, el que feia un cap de setmana de 3 dies i l'excusa perfecte per escaparme a les montanyes.