Kaaterskill Waterfall, New York

Després d'una setmana intensa amb l'equip de connected homes de Honeywell treballant en documentar l'arquitecture de sistemes, tenia casi tot el dissabte lliure ja que el meu vol de tornada ara a les 19:00. Com no volia passar el dissabte a les platges de Long Island, vaig decidir buscar el que podia fer. A unes 2h de la ciutat de Nova York, hi ha la serrelada Catskill Mountains. És un lloc típic on els newyorkinos van a pasar el cap de setmana quan volen estar mes aprop de la natura. Un amic hem va recomenar de visitar les Kaaterskill Waterfall, i així ho vaig fer.

Son unes 3 hores de cotxer desde Melville, on tenim les officines fins al punt on comença el cami. Vaig començar a conduir d'hora, quan encara no hi havia massa traffic, i vaig arrbiar cap a les 10:00 del matí. Feia molt de fred, estavem a 2 graus. Aquest cop no anava preparat, així que hem vaig posar les bambes de fer jogging, el l'abric de cada dia. Com a motxilla la de l'ordinador, amb l'ordinador, que no el volia deixar en el cotxe que era un Jeep descapotable.

La primera sorpresa va ser que el camí estava nevat. Neu fresca d'aquella nit, neu gelada. No molta, però suficient com per fer que tot estes molt relliscos. En uns 15 minuts ja havia arribat a la base de la rasclosa. Impressionant, i encara mes per les plaques de gel i neu que la envoltaven.

Vaig decidir de pujar fins a la part alta de la rasclosa. El problema es que el camí eren unes escales de pedra.... cobertes de neu i gel. 

Cap a la metitat de les escales, hi havia un camí que portava a la bassa intermitja de la rasclosa, amb molta cura, i caminant com un gat, vaig anar-hi. El cami no estava prou fressat, però s'hi podia anar. Un cop al llac, una pluja d'aigua gelada omplia l'espai. Estic segur que l'estiu mes d'un si deu banyar.

Després de les escales, el camí es fa més fàcil.. entres al bosc i hi ha meny pendent. Un cop a dalt de la rasclosa, el camí pren amplada per cotxes. Hi ha un passeig que porta a un mirador desde el que es pot veure la rasclosa amb les Catskills mountains de fons.

Un cop feta la foto de rigor, hem vaig donar compte que encara tenia molt de temps, i volia veure si el dia avançava una mica i estobava la neu una mica per fer el camí de tornada una mica mes segur. Als planells vaig veure que hi ha un llag no gaire lluny d'on hem trovaba, aixi que vaig decidir anar a buscarlo. El cami es una pista forestal per cotxes. Estava coberta de neu, pero prou dura com per no enfonsarme.

El llac tenia un color verd que semblava poc natural, segurament eren les algues però hem va impressionar veure la descarrega del llac per un tub, i l'aigua de color verdos. Si prens la foto fora de context, pots pensar que es el desaigua d'una fàbrica.

La tornada va ser una mica complexa, baixar sense tracció, sense pals, sense crampons... però no podia esperar mes, no volia perdre el meu vol de tornada. La temperatura al cotxe era de 3 graus i ja herem el mig dia... 3 hores despres un cop a l'aeroport JFK, la temperatura era de 20 graus... segur que no va ajudar el meu encostipat.