JODUBA.COM :: Hiking

Aigüestortes - Portarró d'Espot

joduba@iwith.org (Jordi Duran i Batidor) — Tue, 11 Jul 2017 14:01:00 +0100

Aquestes vacances, hem anat a passar uns dies a la Vall de Boí. Si hi ha una cosa que s’ha de fer, si o si quan estàs a la Vall de Boí és pujar a Aigüestortes.
El Portarró d'Espot és el coll de muntanya que uneix la vall de l'Estany de Sant Maurici amb la vall d'Aigüestortes per l'estany llong.

Continue reading Aigüestortes - Portarró d'Espot

Aquestes vacances, hem anat a passar uns dies a la Vall de Boí. Si hi ha una cosa que s’ha de fer, si o si quan estàs a la Vall de Boí és pujar a Aigüestortes. Es pot fer a peu, o es pot fer amb “taxí”. Els taxis s’agafen a la plaça de Boí, i et deixen al Tossal del Sant Esperit a uns 1830m.

El taxí ens deixa a la zona que li dona el nom el parc, a les Aigüestortes. Per trobar les passarel·les haurem de caminar una mica, i les trobarem a la nostra dreta.

Com el dia estava una mica ennuvolat, vàrem decidir deixar-ho per la tornada, i ens vàrem enfilar cap al refugi de l’estany llong i l’estany. El cel es va començar a aclarir a mig camí del refugi.

Un cop arribats al refugi, teníem ganes de mes... així que vàrem decidir anar cap al Portarró d’Espot. El Portarró d'Espot és el coll de muntanya que uneix la vall de l'Estany de Sant Maurici amb la vall d'Aigüestortes per l'estany llong.

Tot pujant al Portarró es pot veure l’estany Redó, i unes vistes increïbles del estany llong. La pujada es força directa. Si fins al refugi hem fet molt poc desnivell, ara toca fer-lo tot de cop.

Al tram final, les forces comencen a faltar, i com en un parell de dies volíem fer cim, la Gemma decideix prendre el sol a l’esplanada d’abans de coll, i la Judit mira de conservar tota l’energia.

Des de el coll, no es pot veure l’estany. Per això cal anar fins al mirador. Els senyals marquen 15 minuts, com la Gemma esperava vàrem fer un primer tram, potser uns 10 minuts, però encara quedava força pel mirador.

A la baixada vàrem patir una mica de peus i la Núria de botes noves... tot i això el sol havia sortit i vàrem gaudir de les passarel·les de les Aigüestortes.

Tour del Moleson amb neu

joduba@iwith.org (Jordi Duran i Batidor) — Sat, 29 Apr 2017 14:19:00 +0100

Pel pont del primer de Maig, en Jaume va venir a Suissa. La setmana havia sigut molt fred i plujosa. A finals del mes d'Abril i en vàrem trobar fins a 80cm de neu.

La idea original era anar a fer la via ferrata que puja fins al cim del Moleson, però amb aquesta neu ens vàrem conformar a fer un bon passeig per la neu, estirar les cames i fer una raclette a Gruyere.

Continue reading Tour del Moleson amb neu

Els tres Montronds

joduba@iwith.org (Jordi Duran i Batidor) — Sun, 23 Apr 2017 14:21:00 +0100

Avui tenia ganes d'estirar una mica les cames, ... ja feia temps que volia fer els 3 Montronds, i aixi completar la carena que vaig començar quan vaig fer el Reculet.

Continue reading Els tres Montronds

Avui tenia ganes d'estirar una mica les cames, ... ja feia temps que volia fer els 3 Montronds, i aixi completar la carena que vaig començar quan vaig fer el Reculet.

El cami comença a la base de l'estacio d'esqui del col de la Faucille. El primer és pujar al Petit-Montrond. Es pot fer de moltes formes, de fet hi ha una pista d'esqui amb un telecadira que et deixa al cim. En el meu cas, jo he decidit seguir una pista forestal, l'únic inconvenient es que estava asfaltada fins al cim. Es puja força ràpid, en uns 30 mins ja era al cim de Petit-Montrond. Bones vistes de la Dôle, el Montblanc i de la regio de Ginebra... però no m'hi vull estar massa temps, no te res de maco, es una estació de comunicacions.

Desde aquí farem carena, ... hi ha un fort desnivell que després ens farà mandra de recuperar. Un cop som al petit coll, encarem desde la cara nord l'ascensió del Montrond, el sol i la neu fan que es faci una mica pesat, pero és molt poc desnivell, i ja veiem el cim. Al cim una colla fen't la petar sobre si agafar Netflix or HBO. No porto aigua, (la cantimplora esta a la nevera)... així que millor no perdre el temps, un parell de fotos i cap al Grand Montrond.

Per arribar al Grand Montrond, no cal baixar gaire, en un no res i ja hi som. Les vistes de la carena son impressionants. Desde el cim del Grand Montrond es pot veure el punt on vaig acabar la carena el dia que vaig fer el Reculet, així que en lloc de baixar, seguim una mica i deixem aquest tram fet.

El mapa indica que desde el punt geodesic BNE, hi ha 2 camins de tornada, decideixo agafar el que va mes directe al cotxe, però el cami no esta traçat... deu ser un cami per raquetes de neu. Toca fer la cabra i travessar el bosc fins a trobar la pista. Un cop som a la pista el camí és molt fàcil i ràpid. En un no res, som a la part mitja de la pista del petite Montrond.

Per acabar d'estirar les cames, baixem per la pista...

Temps total 2h 15m, això que els mapes diuen unes 3h 30m.. a saber que he fet malament.. potser anar massa ràpid.

Kaaterskill Waterfall, New York

joduba@iwith.org (Jordi Duran i Batidor) — Sat, 08 Apr 2017 14:23:00 +0100

Continue reading Kaaterskill Waterfall, New York

Després d'una setmana intensa amb l'equip de connected homes de Honeywell treballant en documentar l'arquitecture de sistemes, tenia casi tot el dissabte lliure ja que el meu vol de tornada ara a les 19:00. Com no volia passar el dissabte a les platges de Long Island, vaig decidir buscar el que podia fer. A unes 2h de la ciutat de Nova York, hi ha la serrelada Catskill Mountains. És un lloc típic on els newyorkinos van a pasar el cap de setmana quan volen estar mes aprop de la natura. Un amic hem va recomenar de visitar les Kaaterskill Waterfall, i així ho vaig fer.

Son unes 3 hores de cotxer desde Melville, on tenim les officines fins al punt on comença el cami. Vaig començar a conduir d'hora, quan encara no hi havia massa traffic, i vaig arrbiar cap a les 10:00 del matí. Feia molt de fred, estavem a 2 graus. Aquest cop no anava preparat, així que hem vaig posar les bambes de fer jogging, el l'abric de cada dia. Com a motxilla la de l'ordinador, amb l'ordinador, que no el volia deixar en el cotxe que era un Jeep descapotable.

La primera sorpresa va ser que el camí estava nevat. Neu fresca d'aquella nit, neu gelada. No molta, però suficient com per fer que tot estes molt relliscos. En uns 15 minuts ja havia arribat a la base de la rasclosa. Impressionant, i encara mes per les plaques de gel i neu que la envoltaven.

Vaig decidir de pujar fins a la part alta de la rasclosa. El problema es que el camí eren unes escales de pedra.... cobertes de neu i gel.

Cap a la metitat de les escales, hi havia un camí que portava a la bassa intermitja de la rasclosa, amb molta cura, i caminant com un gat, vaig anar-hi. El cami no estava prou fressat, però s'hi podia anar. Un cop al llac, una pluja d'aigua gelada omplia l'espai. Estic segur que l'estiu mes d'un si deu banyar.

Després de les escales, el camí es fa més fàcil.. entres al bosc i hi ha meny pendent. Un cop a dalt de la rasclosa, el camí pren amplada per cotxes. Hi ha un passeig que porta a un mirador desde el que es pot veure la rasclosa amb les Catskills mountains de fons.

Un cop feta la foto de rigor, hem vaig donar compte que encara tenia molt de temps, i volia veure si el dia avançava una mica i estobava la neu una mica per fer el camí de tornada una mica mes segur. Als planells vaig veure que hi ha un llag no gaire lluny d'on hem trovaba, aixi que vaig decidir anar a buscarlo. El cami es una pista forestal per cotxes. Estava coberta de neu, pero prou dura com per no enfonsarme.

El llac tenia un color verd que semblava poc natural, segurament eren les algues però hem va impressionar veure la descarrega del llac per un tub, i l'aigua de color verdos. Si prens la foto fora de context, pots pensar que es el desaigua d'una fàbrica.

La tornada va ser una mica complexa, baixar sense tracció, sense pals, sense crampons... però no podia esperar mes, no volia perdre el meu vol de tornada. La temperatura al cotxe era de 3 graus i ja herem el mig dia... 3 hores despres un cop a l'aeroport JFK, la temperatura era de 20 graus... segur que no va ajudar el meu encostipat.

Coll Formic - Matagalls - Sant Marçal - Sant Bernat

joduba@iwith.org (Jordi Duran i Batidor) — Fri, 30 Oct 2015 17:05:00 +0100

L’excursió l’hem feta un dia clar d’octubre amb tots els colors de la tardor... Comencem amb una trobada Sant Bernat del Montseny, on deixarem un cotxe, ja que aquest serà el nostre punt d’arribada. Amb cotxe anirem a coll Formic. D’allà farem el cim del Matagalls, baixarem cap a Sant Marçal i tornarem cap a Sant Bernat.

Continue reading Coll Formic - Matagalls - Sant Marçal - Sant Bernat

Feia temps que no sortíem a la muntanya amb l'Angel, i ens havíem proposat de fer alguna cosa el proper cop que vinguéssim per Barcelona. Al final per raons diverses, sols vàrem ser la Judit, l'Angel i jo.

L’excursió comença amb una trobada Sant Bernat del Montseny, on deixarem un cotxe, ja que aquest serà el nostre punt d’arribada. Amb cotxe anirem a coll Formic.

A coll Formic sempre hi ha gent, i no son pocs els que s’apunten a pujar el Matagalls. El camí esta molt ben senyalitzat, no te pèrdua. El camí sols trobarem arbustos, terra de pissarra i unes vistes increïbles privilegi de que el Matagalls o més ben dit el Montseny s’alcen de forma solitària.

El dia ja feia pinta de fred hivernal, els colors començaven a pintar la tardor per les muntanyes.

La pujada al Matagalls des de coll Formic és molt agradable, mica en mica es remunten els 600 i pocs metres de desnivell, nosaltres ho vàrem fer en cosa d’una hora i mitja, l’alpina deia que serien 15 minuts més.

Al cim una mica de vent, i una gentada com a la majoria de cims fàcils i populars, el que no ens esperàvem era una tropa de més de 50 bicicletes, ... però la majoria varen pujar amb la bicicleta al costat, ...

Un cop hem reposat... toca anar cap a Sant Marçal. En aquest punt, tenim forces i ganes d’intentar fer les Agudes i potser el turo de l’home. Des d’aquí dalt, semblen a tocar... el que no es veu es que Sant Marçal esta uns 650m metres més avall...

El camí de baixada comença sortejant la tropa de les bicis... ràpidament entrem en una fageda. Els colors de la tardor, les fulles taronges ens acompanyen i esmorteeixen la nostra baixada.

A coll Pregon, els ciclistes es varen para prendre el sol o a saber.. nosaltres continuem cap a Sant Marçal. El camí comença força planer, amb petites pujades i baixades... però és força llarg... més pujar al cim, aquí tot i ser baixada vàrem fer un temps de 1h 45m.

Vista la hora que era, que ja som a la tardor.. vàrem decidir no arriscar a tenir que fer la tornada de nit, així que decidirem d’anar directament cap a Sant Bernat.

El Camí es força planer, ple de castanyers... ens fem un tip de collir castanyes... ja tenim sopar. Això si es el tram mes llarg de tots. Hi ha un moment que sentíem veus i ens pensàvem que ja hi érem... però no, encara en teníem per una altre hora mes...

Al final, son 3 trams de mes o menys 1h 30m cada un, i uns 4km cadascun.
Un cop a Sant Bernat, ens donem compte que la clau del cotxe que havíem deixat a Sant Bernat esta a coll Formic,...

Creux de Champ,Diablerets

joduba@iwith.org (Jordi Duran i Batidor) — Wed, 12 Aug 2015 16:10:00 +0100

Creux de Champ ha estat una sorpresa. La nostra intenció inicial era estirar una mica les cames, però ens ha sorpres amb unes increibles vistes i rascloses majestuoses que es formen pel desglaç de les neus de la glacera del Glacier 3000.

Continue reading Creux de Champ,Diablerets

Després del dia intens d’ahir, avui volíem fer una passejada curta per estirar les cames. Hem decidit anar cap el sector de Diablerets. Hi ha una vall, que ens tenia intrigats, quan agafes el camí del coll de la Croix, veus al fons una majestuosa paret vertical que s’enfila fins mes amunt del Glacier 3000.

Així doncs avui ens hem decidit a fer l’exploració de la vall, es diu “Creux de Champ”. El camí comença en l’esplanada de una fabrica de ciment o d’àrids que recuperen del riu. És un camí fàcil, de fet la primera part es del “parcours vita” uns recorreguts per fer esport esponsoritzats per una asseguradora.

Quan hem vist que el camí començava a donar mitja volta, hem decidit seguir pujant, aquest cop per un camí de turisme pedestre, els de Wanderland.ch... el camí s’enfila per una carretera, que ràpidament esdevé una pista forestal...

Un cop hem sortit del bosc, unes vistes de postal, una paret immensa en la que hi comptem dues o mes rescloses de dalt a baix, rescloses formades pel desgel del les glaceres. Les vistes et fan pensar el la mort d’en Sherlock Holmes juntament amb en Moriarty, si be no son les mateixes, i son molt mes altes que les de Reichenbach.

Les rescloses es veuen, però ens falta molt per poder-les tocar, de fet el camí s’hi apropa força, i les podem veure força be, però tot i així estan lluny. Si revisem els plànols, no hi ha cap camí que passi aprop de cap de les dues...

Ja tenim excusa pel proper cop, anar a l’aventura i obrir camí entre els prats fins arribar al peu de la resclosa principal.

Roc du Châtelet desde Solalex

joduba@iwith.org (Jordi Duran i Batidor) — Mon, 10 Aug 2015 16:17:00 +0100

Avui hem anat a fer el que tenia que ser una passejada, en realitat hem fet una excursió molt interessant. El cami comença a la cabana de Benjamine, que esta a un parell de curves d'arribar al parking de Solalex.

Solalex és una esplanada o pastura increible que hi ha al final del cami del mateix nom que surt desde la plaça de la Barbaluouse a Gryon.

Continue reading Roc du Châtelet desde Solalex

El camí va per dins de un bosc d'avets i s'enfila molt ràpidament. Hem remontat els 513m de desnivell en menys de 1h i mitja. És un camí de cabres, esta molt ben senyalitzat i podem trobar runes de velles muralles, i una casa de la que sols en queden 3 partes, però el camí és molt estret, hi ha moments, que no tens clar que puguis posar els dos peus un al costat de l'altre. Avui el camí estava molt mullat, sort hem tingut dels pals per evitar més d'una relliscada.

Les vistes s'obren a mesura que pujem i els grans avets deixen lloc a vegetació de més altura. Fins i tot en un dia de boria com avui, podem veure fàcilment, Gryon, Les Chaux, i a mesura que remontem podrem veure el fons de la vall.

El cim esta a sols un 10 minuts del coll, es de molt fàcil access... be, si no fos per que la part més alta del cim esta en una altre roca, i que per anar-hi cal fer un salt per sobre d'un barranc de decenes de metres de fondaria. Avui amb tot humit, herbes per tot arreu i amb un salt que acaba en tenir que fer una mica de grimpada, ens hem comformat en veure les vistes desde una aresta menor.

Desde el coll, el camí de tornada comença divertit... tot mulllat, tot enfangat, vertical... sort de la cadena que hem fet servir per ajudar-nos a baixar els primers metres..., després les coses es normalitzen i tot i que baixa força ràpid, podem fer-ho amb seguretat. El cami travessa un parell de cops la torrentera que ve del cim, amb un rajoli d'aigua. Les vistes de Solalex i la seva tartera son impressionants.

En total hem fet la volta en unes 2h i 45m (incloent parades)

Llac Tanay - desde Miex - Flon

joduba@iwith.org (Jordi Duran i Batidor) — Sun, 24 May 2015 21:54:00 +0100

El camí comença en el parking de Flon, es pot arribar al poble de Tanay en Taxi, o amb cotxe propi si es un 4x4 amb reductores, de totes formes en entrar al poble, hi havia una persona organitzan on teniem que aparcar, i no crec que ens hagues deixat pujar ni que haguesim portat el cotxe amb els requisits necesaris. La pista forestal esta molt transitada, no es recomanable anar per la pista. El llac es força conegut pels locals que aprofiten qualsevol excusa per anar a fer una fundue a la montanya.

Hi ha una camí molt ben senyalitzat que surt a la dreta de la pista, just despres del parking. El camí va pel mig d'un bosc alpí que ens protegira del sol, pero no evitarem pasar calor ja que puja amb una inclinación forta. El llarg del camí anirem trovant força gent, la majoria gent de montanya, pero no es rar veure algu amb sabatetes patint la pujada entre roques que es mouen i força pendent.

En arribar al coll de Tanay, trovem la parada de Taxis, i podem veure les primeres cases. A mesura que baixem al llac podem veure els refuguis i restaurants de montanya.

El poble de Tanay o Taney es la base perfecta per l'ascensió al Grammont o Les Jumelles (que ens recorden els Encantats), però avui no toca, moltes ganes de tornar una altre dia amb més temps.

Continue reading Llac Tanay - desde Miex - Flon

La Givrine - Haut Mont - Le Vermeilley

joduba@iwith.org (Jordi Duran i Batidor) — Sun, 10 May 2015 21:56:00 +0100

Aquest cap de setmana hem fet una petita escapada al Col de la Givrine. El col de la Givrine esta situat sobre de Saint-Cerge abans d'arribar a la frontera de la Cure amb França. Per la nostra sorpresa, la major part del cami es asfaltat, pel que ens hem apuntat que el proper cop hi anirem en bicicleta.

El cami fa una pujada molt lleugera, i esta molt ben senyalitzat, i esta ple de altres camins que ens inspiren per properes pasejades.

Per arribar fins aqui, es pot arribar en cotxe, pero també amb el tren que surt de Nyon.

En aquest indret a l'hivern i podem trobar gent fent raquetes, esqui de fons, i fins i tot trineus tirats per gossos.
A l'estiu podem veure gent amb bicileta, i sobre tot un munt de gent en els restaurants de montanya per degustar la cuina tipica Suissa.

Continue reading La Givrine - Haut Mont - Le Vermeilley

Panta de Santa fe del Montseny

joduba@iwith.org (Jordi Duran i Batidor) — Sun, 05 Apr 2015 17:53:00 +0100

El Panta de Santa Fe del Montseny es un dels primers parcs natuals que vaig visitar. Una pasejada molt tranquila, on el risc mes important es enfadarte amb algun turiste que es pensa que la montanya es una parc d'atraccion o un espai on tothom pot fer una costellada sensa cap mena de miraments ni respecte pel medi natural.

Nosaltres hem arribat quan encara hi havia força lloc al parking, el dia estava molt nuvol i feia fred, pel que hem decidit fer la volta curta, teniem molta feian, i poques ganes de passar fred.

La volta no es més que una horeta parant per fer fotos a cada floreta...

En arribar de nou al parking hi havia un merder, que ni a la sortida d'un partit de futbol, ... i amb el mateix comportament que si el seu equip hagues perdut.

La passejada molt recomenable, si us fa bon temps pero, aprofiteu per fer-la una mica mes larga!

Continue reading Panta de Santa fe del Montseny

Insert here the body text.

Bois de Chêne

joduba@iwith.org (Jordi Duran i Batidor) — Sun, 08 Mar 2015 22:58:00 +0100

Continue reading Bois de Chêne

Sembla que comença la primavera i amb aquest solet fa il·lusió poder sortir a estirar les cames pels boscos del voltant. Al poble de Begnins hi una bosc de roures i alzines que es reserva cientifica. Com tot per aqui esta molt ben cuida, senyalitzat. Es un recorregut força planer, en mig del bosc en el que creuarem un rierol i algun llac d'aigua transparent amb un efecte mirall impressionat.

Al bosc l'únic que es pot sentir es el soroll de l'aigua del rierol i hem tingut la sort de poder sentir un picot, i un munt d'altres ocells que ens acompanyaven en el nostre recorregut. Cap al final de recorregut ens han acompanyat tres daines fent saltirons.

Rochers de Naye

joduba@iwith.org (Jordi Duran i Batidor) — Sun, 14 Sep 2014 09:02:00 +0100

A sobre de Montreux, hi ha els Rochers de Naye. La idea inicial era fer desde el col de Jaman fins al cim, pero al final ens hem decidit de fer l'aproximació amb el tren que surt desde Montreaxu. El recorregut amb el tren te unes vistes impressionants. L'excursió es una mica vertical, remonta una 500 metres en unes 2 hores de cami. El mes empipador que és que al principi pujes i baixes per tornar a pujar i tornar a baixar. Un cop arribes a la canal, el camí s'enfila fins al coll amb unes vistes del llac Leman impressionants.

Continue reading Rochers de Naye

Els Rochers de Naye és una muntanya a la que si pot arribar amb cremallera, molt típc de Suïssa. En el cim hi ha un petit hotel amb una exposició sobre la fauna de muntanya, i en especial de les marmotes. Tenen exemplars dissecats de animals de montanya, però hi ha una serie de gabies on podem veure marmotes representatives de les diferents especies del mon. També hi podemo trobar un jardi botànic alpí, on evidentment trovarem l'edelweiss.

Els Rochers de Naye son una muntanya molt escarpada, en una de les seves parets hi ha una via ferrata que segura anirema a fer un altre dia. Pero com es normal en aquest tipus de muntanyes per l'altre costat es molt assequible.

L'excursió l'hem començada a Montreaux, on hem agafat el tren cremallera fins a l'estació de Jaman. El tren és una mica car, si es vol, es pot pujar en cotxe fins al coll de Jaman el que ens hagues afegit uns 45 minuts.

Un cop arribats a l'estació de Jaman, tenim la "Dent de Jaman" a un cop de pedra, aquest cop hem preferit no distreure l'objectiu, però el proper cop caura. Desde l'estació tenirm que baixar fins a trobar el cami, son un 30m desnivell que perdem, i que despres haurem de remontar fins arribar a la seguent estació del cremallera, on de nou tornarem a baixar fins a la cota 1.672m, tot passant per sota dels Rochers de Naye. El final de la baixada podem veure una canal que s'enfila vertical cap al coll, es força vertical, pero no cal fer servir les mans. El cami esta ple de pedretes, pel que cal anar amb compte de no fer un pas endevant i dos enrrera.

Un cop arribem el coll, les vistes son impressionats, tenim el llac Leman als nostres peus, amb els Alps de paissatge de fons. Darrera nostre ja podem veure l'antena del cim dels Rochers de Naye. Desde el coll tenim uns 20 minuts fins a l'estació de tren i desde l'estació del tren uns 10 minuts mes fins el cim. Desde el cim, si el dia acompanya podem contemplar una vista de 360 graus, tenim el llac Leman i els Alps per un costat i si mirem cap a la caban del Jardi Botanic, podem veure el llac Hongrin. Desde el cim podem veure els 500 metres de desnivell vertical que hem fet, l'estació de Jaman esta als nostres peus. Si tenim ganes de carenar podemo anar reseguint el cim fins a l'arribada de la via ferrata, o be podem baixar entremig de les gabies amb les marmotes i despres anar a fer una passejada pel jardi botanic, on podrem veure l'edelweiss.

Núria, Finestrelles & Queralbs

joduba@iwith.org (Jordi Duran i Batidor) — Wed, 16 Jul 2014 17:56:00 +0100

El cap de setmana del 12 de Juliol, juntament amb en Jaume, la Neus i en Narcis, voliem fer la travessa Núria - Carança, però com el temps no pintava massa be, vàrem decidir de fer cim i tornar. La idea incial el Puigmal, ens va fer una mica de por per lo llarg de l'excursió i la prevista tempesta. Així que ens vàrem decidir pel finestrelles. En tornar sorpresa, vàrem pedre l'últim tren i per si no haviem caminat prou, doncs ens va tocar tornar a peu a Queralbs, al final 11h caminant.

Continue reading Núria, Finestrelles & Queralbs

La nit l'haviem passada als apartaments de Núria, tot un luxe si tenim en compte els últims cops que he estat per aquestes contrades. Ens vàrem despestar amb el so del cremellera, en mirar l'hora... ups ja eren les 9:00 del mati. Per sort (o no) en Jaume també anava amb una mica enderrerit i el seu cremallera arriba a les 10:00 del mati. Però entre naps i cols, ens vàrem posar en marxa cap a les 11:00 del mati. No comment...

L'excursió arranca darrera del santuari de Núria, on agafarem el torrent de finestrelles, que passa al costat de la zona d'acampada. El camí esta força ben indicat, si be nosaltres el vàrem fer el dia abans de la cursa de l'olla, pel que hi havia marques per tot arreu.

La primera idea era anar a fer el Puigmal, i cap alla anavem, però en Narcis ja l'havia fet, i el temps ens feia por, així que vàrem preferir fer el Finestrelles i si el temps i les forces ens deixaven fer una mica de l'Olla, potser fins el pic d'Eina o potser fins el Nou Fonts...

Arribats al "Roc de la Maula", vàrem decidir fer la carena, enlloc de seguir el cami. Sembla més fàcil del que és i la veritat es que vàrem patir una mica per arribar al cim.

Un cop al cim, una bona teca, i foto de rigor. El menjar, el sol i la pausa ens va fer reposar les forces...

Per baixar vàrem fer una mica d'Olla en direcció al Pic d'Eina. La intenció era fer-lo, pero els nuvols començaven a fer por... aixi que al coll d'Eina agafem el cami de tornada, que ens portara a la Coma d'Eina i a Núria.

De tornada ens vàrem creuar primer amb d'Issards, despres amb un parell... en arribar al peu de la Coma d'Eina i havia un ramat de vaques i caballs... unes marmotes ens vàren venir a saludar, i quan començavem a tornar de nou un ramat de Issards ens va venir a fer companyia.

En arribar a Núria, marxava un cremallera. En teniem un en 30 minuts i després un altre en 1h i 30 minuts. El que ens donava temps per fer un te i berenar una mica... el cambrer no es que fos ràpid i nosaltres no es que tinguissim pressa, i entre una cosa i l'altre els primers 30 minuts vàren passar i vàrem anar a micar si per casualitat hi havia un tren en 1h... però la nostra sorpresa va ser que no, que no hi havia cap mes tren, que el que ens pensavem que era l'últim sols passa els divendres...

I l'hotel ple a vessar, que l'endemà hi havia la cursa de l'Olla...

Solucions ? Baixa a peu ... 3h 30m.

Doncs dit i fet, i cames ajudeunos... cap a Queralbs falta gent

Al final 11h hores d'excursio amb un dia una mica novulot, pero fantàstic.

Creux de Van

joduba@iwith.org (Jordi Duran i Batidor) — Sun, 29 Jun 2014 11:50:00 +0100

A la Vall de Travers, al cantó de Neuchatel, trovem una singular fomació en circ anomenada "Creux de Van". Nosaltres vàrem tenir la sort de trobar una familia de cabres montesses, estaven pasturant tot tranquiles al nostre costat mentres nosaltres anàvem guanyant metres. Les vistes desde la part superior de circ son de vertígen, i fa una mica de rabia veure algú amb mountain-bike, o cotxet per nens, al costat teu després de la suada que has fet... però clar, ells hi han accedit per carretera...

Continue reading Creux de Van

A la Vall de Travers, al cantó de Neuchatel, trovem una singular fomació en circ anomenada "Creux de Van".

Nosaltres vàrem començar l'ascensó al poble de Noiraigue, despés de deixar el cotxe al parking qui hi ha a les afores, on hi ha l'estació del "service de feu". Podriem haver seguit la carretera fins a la "Ferme Robert" que és un refugi/restaurant i això ens hagues estalviat una mica de desnivell, però llavors no podiem fer la tornada per l'altre banda o tindriem que remontar per anar a buscar el cotxe.

El camí comença amb un desnivell molt fort i poques esses. Es va per dins del bosc, pel que s'agraiex la sombra en els dies ensoloiats. En arribar a la granja Robert, el cami s'aplana una mica, per anar a trobar el centre del circ.

Un cop arribem a la "Font Froide", el cami torna a enfilar de valent, aquest cop si que hi ha força ziga-zagues, desde aqui podem començar a veure el circ, i en el nostre cas ens vàrem trobar una familia de 7 cabres monteses.

El bosc es tan frondos, que és díficil poder veure la formació rocosa. Diria que abans de la font-froide sols la varem intuir, i despres mentre pujavem, en vàrem veure uns esbosços entre mig dels arbres...

Superada aquesta pujada, arribem a una esplanada i ja comencem a veure el forat. Les vistes son impressionats. Despres de una merescuda pausa, vorajarem el circ per baixar per l'altre costat.

Tot just quan comencem a baixar, veurem el restaurant/granja granja "Le Soliat". El descens es molt més pronunciat que la pujada. Cal anar amb compte amb els genolls, es carreguen una mica.

Quan arribem al nivell del 1.000m, ens trovarem un altre resturant del Oeillons, hi ha caballs, oques, gallines, ...

Amb tant de restaurant/refugi, aquesta excursió sembla que més una ruta gastronómica que una altre cosa, però es part de la cultura Suissa, aquí la gent els hi agrada anar a pasturar, i despres fer un bon apat en un refugi de montanya.

Le Grand Salève: Corraterie, la Grotte d'Orjobet i trou de la Tine

joduba@iwith.org (Jordi Duran i Batidor) — Sat, 21 Jun 2014 11:55:00 +0100

Just al devant de Ginebra, tenim Le Grand Salève. La montanya no és que sigui molt alta, però si que te una paret molt vertical. En la part superior d'aquest paret hi ha un passatge aeri que va casi per dins de la roca, es la Corraterie. Des de la Corraterie, podem veure el Trou de la Tine, una impressionant formació rocosa, que desde lluny sembla una immensa cova, un forat a la paret, pero que quan ets dins veus que no te sostre. Seguin una mica mes el cami atravessarem la Grotte d’Orjobet, una cova que esta adaptada amb escales que permeten pujar desde "Le Coin" fins a la Corraterie. L'excursió és molt aeria, amb unes vistes impressionants del Montblanc, la regió de Ginebra i el Jura.

Continue reading Le Grand Salève: Corraterie, la Grotte d'Orjobet i trou de la Tine

La ruta comença a l'estació superior del funicular del Saleve. S'hi pot arribar amb cotxe sense problemes. La primera part de l'excursió transcorre molt a prop de la carretera, esta ple de "domingueros" que van a fer la barbacoa a algun dels balcons del Saleve, o a l'observatori.

Comencem per un cami que surt per la part posterior del telefèric, travessarem un parell de cops la carretera per un cami en mig d'un bosc força fresc. El cap d'una estona arribem a una base de llençament per parapents, amb unes molt bones vistes de Ginebra i el llac. Una mica més amunt arribarem a l'observatori, que no es més que un restaurant i una base per radio-enllaços, amb molts curiosos arribats en cotxe per fer el picnic. En aquest punt tenim unes grans vistes del Montblanc per un costat i del llac Leman per l'altre.

Ara ja comencem a veure que estem deixant enrara la gent, i que cada cop estem mes aprop de un forç precipici a la nostra dreta. El cami s'endinsa de baixada al bosc fins a arribar a la Corraterie. El cami es fàcil, amb vistes molt aereas. S'ha d'anar amb compte amb el cap, el passadis entre la roca no esta fet per gent alta. Les vistes dels pobles d'abaix la vall son inmillorables.

Cap al final de la Corraterie, veiem un forat a la roca immens. Sembla una cova. Per poder-hi arribar hem d'entrar al bosc i baixar una mica més. Desde el bosc, quan veiem que som a sota, tenim que pujar per un caminet de pedres fins a posar-nos sota de l'arc de la cova. Un cop a dins, veiem que la cova no te sostre, estem al "trou de la Tine".

Seguint el cami de baixada, arribarem a la "grotte de Orjobet". És una cova que te una sortida per dalt i per baix, a la que han posat unes escales. Forma part del cami per anar desde "Le Coin" fins a la Corraterie. Desde aqui nosaltres varem fer mitja volta i cap el cotxe.

Les guies recomenen portar una corda pels nens, pero no n'hi ha per tant. Si es segueixen les mesures de precaució normals de la montanya, i no es pateix de vertigen, aquesta és una excursió molt senzilla i recomanable per a tothom.

Gorges du Chauderon

joduba@iwith.org (Jordi Duran i Batidor) — Sun, 15 Jun 2014 11:57:00 +0100

Un no diria mai, que desde el centre del Montreux, i passant per sota dels pont de l'Autopista hi ha unes gorgues com les "Gorges du Chauderon". És una caminada fàcil, però amb força desnivell. El camí és molt transitable, hi ha ple d'escales de formigo per ajudarnos en l'ascensió. El canvi de vegetació canvia molt de la part baixa tocant a Montreux on recorda més una selva tropical i la part alta, on més tipicament Suiss.

Continue reading Gorges du Chauderon

Les "Gorges du Chauderon" sorprenent per moltes coses. La primera que comencen al bell mig del "viex village" de Montreux. Comencem punjat unes escales fins que ens endisem al bosc. Le segona curiositat es que estan sota els ponts de la Autopista. La sort es que els pilars son tant alts que en aquell punt nomes es sent l'aigua, i cap cotxe. De totes formes, una mica mes endevant, quan estiguem més a l'alçada de l'autopista, sentirem el traffic.

Una de les coses que sorpren es la verticalitat de la gorja i la seva vegetació. Recorda més les coves de Batu a Malaysia que no pas un paissatge Suiss. L'ambien es ombirvol, fosc i humit, pel que es de agrair en un dia de calor estiuenca.

Un cop travessem el segon pont, la verticalitat de la gorja disminueix i la vegetació torna a semblar la d'un bosc Suiss.

És una passejada agredable, tot i que arrancar amb tant de desnivell fa una mica de mandra, la part positiva es que es baixa de forma molt comoda i ràpida, potser en un terç del temps que s'ha trigat en pujar.

Si es te temps, es pot continuar fins a "Les Avants" i alla agafar el tren "Golden Pass" per tornar a Montreux.

La Tine de Conflens

joduba@iwith.org (Jordi Duran i Batidor) — Mon, 09 Jun 2014 11:58:00 +0100

Ruta senzilla de uns 40 minuts desde l'estació de tren de la Saraz. El desnivell es d'uns 100 metres. En 40 minuts s'harriba a la rasclosa. És un lloc màgic amb molt energia de les fades del bosc. Hi ha un parell de rascloses, i una petita platjeta. L'aigua no sembla molt neta, però es per la cantitat de materia orgànica que hi ha al bosc.

Continue reading La Tine de Conflens

Desde l'estació de tren de la Sarraz, creuem el poble fins arribar al pont que creua al riu. Un cop hem creuat el riu, agafarem la carretera que el segueix tot anant montanya amunt uns 200 metres. Després de passar un "brocante" a ma esquerra, tenim un el cami que esta indicat amb les típiques fletxes grogues de turisme pedrestre suisses. Aqui veurem un senyal que ens diu perill, que hi ha un camp de tir. Si la valla esta oberta, es pot passar sense problemes. En aquest punt ens endisem en el bosc, en el que remontarem uns 100 metres de desnivell vertical.

En aproparnos a la rasclosa, el camí fa una mica de baixada, i ens la fan una mica més senzilla unes escales, però s'ha d'anar amb compte ja que sol estar humit i relliscos. Al final del cami ens trovarem un petit llac i la rasclosa, si ens fiquem una mica dins del llac, o anem a la platjeta que hi ha a l'esquerra, podrem veure una altre rescolsa amagada al fons d'un petit engorjat. L'aigua esta una mica ternbola, sembla bruta, però més avall es veu molt transparent, el que ens fa pensar que segurament es l'excess de materia organica del bosc que li dona aquest tò marronos.

És una excusió molt fàcil i curta, amb vistes molt recomenables.

le sentier de la Ballade à Béatrix, Saint-Cergue

joduba@iwith.org (Jordi Duran i Batidor) — Sat, 31 May 2014 12:05:00 +0100

Si despres de dinar a Saint-Cergue, teniu ganes d'estirar les cames... hi ha una pasejada que es diu "le sentier Ballade à Béatrix". Està ben indicat, amb 16 punts d'informació. Comença amb una mica de pendet, pero el bosc és molt agradable, les vistes desde l'antic castell son impressionants, les runes invisibles, i es passa per una seria de formacións rocoses amb coves molt interessants.

Continue reading le sentier de la Ballade à Béatrix, Saint-Cergue

Le Sentier - Vallorbe

joduba@iwith.org (Jordi Duran i Batidor) — Sun, 18 May 2014 12:07:00 +0100

Ruta muy senzilla, per recomendable, com muy pocos desniveles ascendientes.

Empieza de forma muy traquila al lado del "Lac de Joux", un poco transitado, pero en general gente amante de la naturaleza. Hacia la mitad del lago, sube un poco hasta llegar a "La Lieux", donde continuaremos rodeando el lago pero esta vez a un poco de altura. En esta ruta hemos tenido la suerte de ver dos gamos o "chamois" y no se han mostrado vergonzosos.

Continue reading Le Sentier - Vallorbe

Empieza de forma muy traquila al lado del "Lac de Joux", un poco transitado, pero en general gente amante de la naturaleza. Hacia la mitad del lago, sube un poco hasta llegar a "La Lieux", donde continuaremos rodeando el lago pero esta vez a un poco de altura. En esta ruta hemos tenido la suerte de ver dos gamos o "chamois" y no se han mostrado vergonzosos.

Al finalizar el lago bajamos hasta el pueblo de "Le Pont", donde continuaremos rodeando el lago hasta casi el final de pueblo donde remontaremos de una forma decidida la montaña para superar el cuello.

Una vez alcanzado el nivel más alto, todo es descenso. Al llegar cerca de las gutas de Vallorbe, continuaremos sel camino que esta al lado del rio hasta llegar al centro del pueblo.

Vallorbe-Romainmotier

joduba@iwith.org (Jordi Duran i Batidor) — Sun, 11 May 2014 12:09:00 +0100

La travesia empieza en el camping de Vallorbe, arranca con un fuerte desnivel hasta cruzar el cuello, desde ahi descenderamos por una carretera (asfalto) hasta el Vaulion. Despues de cruzar el pueblo entraremos de nuevo en el bosque, donde cruzaremos un sistema defensivo (los toblerones) donde iniciaremos de nuevo descenso siguiendo el rio. En el último tramo pasaremos al lado del rio y lo cruzaremos diversas veces en puentes de madera.

Continue reading Vallorbe-Romainmotier

Shali Peak, Himachal Pradesh, India

joduba@iwith.org (Jordi Duran i Batidor) — Sat, 15 Mar 2014 13:12:00 +0100

La feina em porta a molts llocs del mon. Ultimament, un d'aquests destins és l' India, si be la ciutat que visito està a tocar de Nova Delhi, les grans montanyes del Himalaia no estan molt lluny, nomes a uns 400Km, que no hauria de ser res per, pero a l'India això vol dir unes 10 hores de cotxe. L'últim cop que hi vaig anar, tenia un dilluns lliure, el que feia un cap de setmana de 3 dies i l'excusa perfecte per escaparme a les montanyes.

Continue reading Shali Peak, Himachal Pradesh, India

Molts cops associem els Himalaies amb l'Everest i les muntanyes de 8.000 metres. Però la realitat és que els Himalaies son d'una extensió impressionant, d'uns 2.400 kilometres de llarg per uns 400 km d'ample. El sistema muntanyos compte amb els cims més alts del planeta, però també podem trobar cims d'alçades més modestes, com el Shali peak, de uns 2.830m.

L'aventura comença a Delhi, a on agafem un cotxe fer anar fins a Shimla, son uns 400km, ens estarem unes 10 hores per arribar degut a les condicions de les carreteres a l'India. En època del imperi Britànic, Shimla era la capital d'estiu de l' India. En estar a les muntanyes la temperatura a l'estiu és feia més acceptable. Shimla és una ciutat molt vertical, amb cases modestes, petites i de molts colors. Com tota ciutat de l'India, ens crida l'atenció lo bruts que estan els carrers, però encara més, lo bruts que estan els boscos i les muntanyes.

L'estada la vaig fer a casa del guia. La gent de l'India són especials, no se dir si és la cultura, la religió, les tradicions, ... pero la realitat es que són molt acollidors, i sempre estan per tu sense buscar res a canvi. En Vishal, el guia està orgullos de la seva terra i tradicions.Mentre feiem les passejades, m'anava explicant una mica d'historia, una mica de tradicions, una mica de la seva vida.

L'excursió al Shali Peak, comença amb un parell de hores de cotxe per anar de Shimla fins el peu del cim. El cami és mot facil, recorda els boscos mediterranis, amb pins i pites. A tot començar ens vàrem apropar a una granja, i el pages ens va invitar a fer un tè, haguesim quedat molt malament si no l'haguessim acceptat, així que ens varem parar a fer el tè i xerrar una estona amb ell. Un pages pobre, amb un parell de vaques fameliques, pero que ens volia convidar a dinar com fos. Li vàrem dir que el proper cop, i vàrem enfilar muntanya amunt. Ell ens acompanyar un tram, per evitar que els gossos del seu vei ens fesin la gitza.

El cami fins el cim és un cami de carro, de fet era una via postal (de correos) a l'época de l'imperi britanic. Al cim del Shali Peak hi ha un monestir Indú.

Des del cim, podem veure els Himalaies blancs, els cims de 8.000m i et dones compte de la inmensitat de montanyes que formen la serrelada dels Himalaies.