Coll Formic - Matagalls - Sant Marçal - Sant Bernat

Feia temps que no sortíem a la muntanya amb l'Angel, i ens havíem proposat de fer alguna cosa el proper cop que vinguéssim per Barcelona. Al final per raons diverses, sols vàrem ser la Judit, l'Angel i jo.
 
L’excursió comença amb una trobada Sant Bernat del Montseny, on deixarem un cotxe, ja que aquest serà el nostre punt d’arribada. Amb cotxe anirem a coll Formic. 
 
A coll Formic sempre hi ha gent, i no son pocs els que s’apunten a pujar el Matagalls. El camí esta molt ben senyalitzat, no te pèrdua. El camí sols trobarem arbustos, terra de pissarra i unes vistes increïbles privilegi de que el Matagalls o més ben dit el Montseny s’alcen de forma solitària.
 
El dia ja feia pinta de fred hivernal, els colors començaven a pintar la tardor per les muntanyes.
 
La pujada al Matagalls des de coll Formic és molt agradable, mica en mica es remunten els 600 i pocs metres de desnivell, nosaltres ho vàrem fer en cosa d’una hora i mitja, l’alpina deia que serien 15 minuts més.
 
Al cim una mica de vent, i una gentada com a la majoria de cims fàcils i populars, el que no ens esperàvem era una tropa de més de 50 bicicletes, ... però la majoria varen pujar amb la bicicleta al costat, ...
 
Un cop hem reposat... toca anar cap a Sant Marçal. En aquest punt, tenim forces i ganes d’intentar fer les Agudes i potser el turo de l’home. Des d’aquí dalt, semblen a tocar... el que no es veu es que Sant Marçal esta uns 650m metres més avall...
 
El camí de baixada comença sortejant la tropa de les bicis... ràpidament entrem en una fageda. Els colors de la tardor, les fulles taronges ens acompanyen i esmorteeixen la nostra baixada.
 
A coll Pregon, els ciclistes es varen para prendre el sol o a saber.. nosaltres continuem cap a Sant Marçal. El camí comença força planer, amb petites pujades i baixades... però és força llarg... més pujar al cim, aquí tot i ser baixada vàrem fer un temps de 1h 45m.
 
Vista la hora que era, que ja som a la tardor.. vàrem decidir no arriscar a tenir que fer la tornada de nit, així que decidirem d’anar directament cap a Sant Bernat.
 
El Camí es força planer, ple de castanyers... ens fem un tip de collir castanyes... ja tenim sopar. Això si es el tram mes llarg de tots. Hi ha un moment que sentíem veus i ens pensàvem que ja hi érem... però no, encara en teníem per una altre hora mes...
 
Al final, son 3 trams de mes o menys 1h 30m cada un, i uns 4km cadascun.
Un cop a Sant Bernat, ens donem compte que la clau del cotxe que havíem deixat a Sant Bernat esta a coll Formic,...