Aquest estiu aprofitant que estàvem per la Cerdanya per dur la Núria de campaments, la Judit, la Gemma i jo, vàrem aprofitar per pasar uns dies a Vilafranca de Conflent, i una de les excursions que toca fer quan estem per la contrada, es el Canigó. És una muntanya mítica, i això vol dir que hi ha molta gent, i en el meu cas, vol dir que com sempre que l'he fet, l'he fet amb boira.

L'estiu de 1991, una colla d'amics ens varem decidir de fer una travessa pels pirineus. La ruta escollida anava desde Sallent de Gallego fins a la Vall d'Ordesa. La idea era travessar per dalt i fer tots els cims possibles en un total de 10 dies. I com no anavem massa sobrats de diners, dormiriem en tenda, i portariem tot el menjar dels 10 dies a l'esquena. Va ser una aventura increible, on varem gauidir de la muntanya, vàrem passar gana fins a menjar pa que varem trobar per terra o posar-nos a la cua de tornar els plats del refugi de Goriz per recollir les sobres que la gent no es mejava. Això si, varem fer 11 tresmils en 9 dies.