L'aventura començà el dia 18 de Juliol a Esplugues de Llobregat, on varem tenir que encabir 5 persones, 5 motxilles, material de muntanya i menjar per 10 dies en un renault clio; sort que teniem un Thule. Des d'Esplugues varem agafar la nacional 2 direcció a Sallent de Gallego, o vàrem arribar després de dinar. Sallent de Gallego era el punt on comencevem a caminar, pero l'arribada la teniem al Parc Nacional d'Ordesa, pel que ens vàrem dividir en dos grups, tres es vàren quedar per comprar el pa i vigilar el material, mentre l'Angel i jo vàrem portar el cotxe a Ordesa. L'intenció era tornar amb el bus de llines, però al final, una parella d'avis francesos amb un dos-cavalls ens va portar fins al punt de sortida.
Un cop tots plegats, tocava repartir el pes, les tendes, el material i començar a caminar. Recordo que la meva motixilla de 90 litres no hi cabia res mes, a més portava penjant la marfega i els piolets, i algun que altre material anava penjat de la mosca. No es que portessim massa roba de recanvi, crec que no hem vaig canvir nomes que un cop en els 10 dies, la motxilla estava plena de menjar.
La primera nit (17/07/1991)
Com podeu inmaginar, després de tot un dia amb el cotxe amunt i avall, va ser una mica dur carregar. Després de carregar unes hores, i quan ja començava a ferse fosc, vàrem arribar a un llac, crec recordar que era el Ariel alto, clar que potser que no ho recori be i el passesim de llarg i fos un llac de després. Un cop llac, estavem tant cansats, que tots els plans d'intendencia s'en van anar en orris... va ser seure, obrir les motxilles i començar a menjar pa amb xocolata, una mica de fuet. No teniem esma per res més. Ens vàrem polir la mitat de la xocolata que teniem.
I de plantar la tenda... ? No teniem prou forces, la nit era estrellada, pel que vàrem decidir fer un vivac. L'esgotament va fer que no ens costes gens de dormir, i l'airet fesc de la matinada que ens despertessim ben d'hora, ben d'hora.
Dia 2 (18/07/1991)
Una de les primeres decisions que vàrem prendre va ser de ser més disciplinats amb el menjar, si continuavem al ritme de la primera nit, en dos dies mes tindriem que tornar. Pel que racionavem el numero de galetes que li tocava a cada persona, el número de xarrups de "la lechera" al que tenia dret cadascu.
Aclarits aquest punts, i motxilles a l'esquena, tocava començar a caminar, ara això ja anava en serio. Avui ens tocavà atacar el
Balaitous (3.144m), un cim solitari coronat per una mena d'estructura metàlica en forma de piramide i un punt geodesic. Primer cim, estavem destrossats. Desde el cim varem baixar direcció cal el Gran Facha, que el fariem el día 19. Aquesta nit si que varem plantar la tenda, i varem poder descansar una mica.
Dia 3 (19/07/1991)
Del tercer dia recordo caminar molt, no es que fessim molt de desnivell, pero si que molta distancia. El
Gran Facha (3.006m) va ser un pim pam, varem deixar les motixilles al coll, i en un tres i no res haviem fet el cim, tornat i a continuar caminant, cap els Vignemales.
Dia 5 (21/07/1991)
Ja portavem cuatre dies, tot ens feia malt, alguns teniem força llagues al peus, però s'acostava la part més interessant. El cinqué dia vàrem arribar al refugi dels Vignemale, va ser deixar la motxilla, anar a fer el
Petit-Vignemale (3.032m), el varem fer en nomes 30 minuts, estavem molt forts. Tot baixant vàrem sentir parlar en Català, i la veu en sonava, era en Jordi Lòpez, un company de Gels amb un amic. La nit va ser moguda, amb una tormenta amb aparell elèctric impressionat. Cada cop que hi havia un llàmpec la tenda s'il·luminava, i el tro la feia tremolar.
Dia 6 (22/07/1991)
Fer els Vignemales desde el refugi es forçar ràpid, i no era el nostre primer cop en fer una glaçera, però posarnos el grampons, piolet i anar en maniga curta no era massa normal. La seguratat es el primer i tot i que algun grampo ens va fer patir, varem fer els cims més rellevants del massis dels Vignemales: el
Grand Vignemale (3.298m),
Cerbillona (3.247m), i el
Pic Central (3.235m), i com no, vàrem entrar a les
coves de Russell. Un cop fets els cim, tocava baixar per anar cap el circ de Gavarnie.
Dia 7 (23/07/1991)
Aquest va ser un dia principalment de travessa, vàrem remontar un cim de 2600 mentres que es deia el pico de san Andres. El pa ja feia dies que no sabien el que era, i en arribar al puerto de Boucharro, no hi havia ningú, però per terra hi havia un troç de pa, que no ens vàrem preguntar si estava bo o no, simplement el vàrem menjar. Desde el port, unes vistes impressionants de la brecha Roldan, teniem que enfilar la parent per anar a dormir al refugi de Sarradets. Aquella nit vàrem dormir de refugi, no hi varem sopar, no ens arribava el pressupost.
Dia 8 (24/07/1991)
Del refugi de Sarradets a la brecha Roldan hi ha un cop de predra, o això sembla... la veritat es que la brecha és immensa, preciosa. Desde la brecha vàrem atacar el
Taillon (3.144m) i el
Casco (3.006m) , i vàrem visitar la cueva de
Casteret. Aquesta nit la vàrem passar a Goriz, però vàrem dormir en tenda. Les llagues ja feien molt de malt, l'Oriol tenia tots els peus llagats, pel que vàrem decidir escurçar la travessa i tornar despres de fer el Mont Perdut. Aquella nit per celebrar-ho menjariem de refugi, teniem tanta gana que ens contavem el número de cullerots de sopa, la gent en veure com anavem, ens oferia el que els sobrava. Un dels companys en anar a tornar la safata, va veure que la gent deixava molt de pollastre i pa, i es va posar a la cua, on recollia les safates i en passava el pa i el pollastre que la gent tirava, vàrem fer una bona collita, llastima que no s'ens acudis de fer el mateix en els refugis anteriors.
Dia 9 (25/07/1991)
L'endema, una parella s'ens apropar i ens va oferir la mermelada que els va sobrar... si l'únic que teniem era mermelada...
L'objectiu del dia era fer les Tres Sorores, que son el
Mont Perdut (3.355m), el
Soum de Ramond (3.254m) i el
Cilindro de Marboré (3.325m), i les vàrem fer... de tornada, recollir la tenda al refugi, baixar per les grades de Soaso, al cotxe i cap a casa.
Una aventura irrepetible!