Aquestes vacances, hem anat a passar uns dies a la Vall de Boí. Si hi ha una cosa que s’ha de fer, si o si quan estàs a la Vall de Boí és pujar a Aigüestortes. Es pot fer a peu, o es pot fer amb “taxí”. Els taxis s’agafen a la plaça de Boí, i et deixen al Tossal del Sant Esperit a uns 1830m.
El taxí ens deixa a la zona que li dona el nom el parc, a les Aigüestortes. Per trobar les passarel·les haurem de caminar una mica, i les trobarem a la nostra dreta.
Com el dia estava una mica ennuvolat, vàrem decidir deixar-ho per la tornada, i ens vàrem enfilar cap al refugi de l’estany llong i l’estany. El cel es va començar a aclarir a mig camí del refugi.
Un cop arribats al refugi, teníem ganes de mes... així que vàrem decidir anar cap al Portarró d’Espot. El Portarró d'Espot és el coll de muntanya que uneix la vall de l'Estany de Sant Maurici amb la vall d'Aigüestortes per l'estany llong.
Tot pujant al Portarró es pot veure l’estany Redó, i unes vistes increïbles del estany llong. La pujada es força directa. Si fins al refugi hem fet molt poc desnivell, ara toca fer-lo tot de cop.
Al tram final, les forces comencen a faltar, i com en un parell de dies volíem fer cim, la Gemma decideix prendre el sol a l’esplanada d’abans de coll, i la Judit mira de conservar tota l’energia.
Des de el coll, no es pot veure l’estany. Per això cal anar fins al mirador. Els senyals marquen 15 minuts, com la Gemma esperava vàrem fer un primer tram, potser uns 10 minuts, però encara quedava força pel mirador.
A la baixada vàrem patir una mica de peus i la Núria de botes noves... tot i això el sol havia sortit i vàrem gaudir de les passarel·les de les Aigüestortes.