Aquest Nadal vàrem voler fer amb l'Angel, la Isa, en Jaume, la Neus i els cunyats de l'Angel. El temps no pintava massa bo, pero al final s'ens va obrir una clariana, el que va permetre a l'ultim moment organitzar una pujada al Puigllançada, al costat de la Molina. Després a dinar a Puigcerda amb la Montse i en Narcis.

Creux de Champ ha estat una sorpresa. La nostra intenció inicial era estirar una mica les cames, però ens ha sorpres amb unes increibles vistes i rascloses majestuoses que es formen pel desglaç de les neus de la glacera del Glacier 3000.

 Aquest cap de setmana hem fet una petita escapada al Col de la Givrine. El col de la Givrine esta situat sobre de Saint-Cerge abans d'arribar a la frontera de la Cure amb França. Per la nostra sorpresa, la major part del cami es asfaltat, pel que ens hem apuntat que el proper cop hi anirem en bicicleta. 

El cami fa una pujada molt lleugera, i esta molt ben senyalitzat, i esta ple de altres camins que ens inspiren per properes pasejades.

Per arribar fins aqui, es pot arribar en cotxe, pero també amb el tren que surt de Nyon.

En aquest indret a l'hivern i podem trobar gent fent raquetes, esqui de fons, i fins i tot trineus tirats per gossos.
A l'estiu podem veure gent amb bicileta, i sobre tot un munt de gent en els restaurants de montanya per degustar la cuina tipica Suissa.

El Panta de Santa Fe del Montseny es un dels primers parcs natuals que vaig visitar. Una pasejada molt tranquila, on el risc mes important es enfadarte amb algun turiste que es pensa que la montanya es una parc d'atraccion o un espai on tothom pot fer una costellada sensa cap mena de miraments ni respecte pel medi natural.

Nosaltres hem arribat quan encara hi havia força lloc al parking, el dia estava molt nuvol i feia fred, pel que hem decidit fer la volta curta, teniem molta feian, i poques ganes de passar fred. 

La volta no es més que una horeta parant per fer fotos a cada floreta... 

En arribar de nou al parking hi havia un merder, que ni a la sortida d'un partit de futbol, ... i amb el mateix comportament que si el seu equip hagues perdut.

La passejada molt recomenable, si us fa bon temps pero, aprofiteu per fer-la una mica mes larga!

Sembla que comença la primavera i amb aquest solet fa il·lusió poder sortir a estirar les cames pels boscos del voltant. Al poble de Begnins hi una bosc de roures i alzines que es reserva cientifica. Com tot per aqui esta molt ben cuida, senyalitzat. Es un recorregut força planer, en mig del bosc en el que creuarem un rierol i algun llac d'aigua transparent amb un efecte mirall impressionat.

 

Ruta senzilla de uns 40 minuts desde l'estació de tren de la Saraz. El desnivell es d'uns 100 metres. En 40 minuts s'harriba a la rasclosa. És un lloc màgic amb molt energia de les fades del bosc. Hi ha un parell de rascloses, i una petita platjeta. L'aigua no sembla molt neta, però es per la cantitat de materia orgànica que hi ha al bosc.